Sempre s'ha dit que tota crisi acull una oportunitat al seu interior, però per veure-la cal mirar atentament i utilitzar la imaginació. La pandèmia de la covid-19 ens ha portat molts exemples d’empresaris que, a partir dels recursos de què disposaven i aplicant la imaginació, han aconseguit refer-se o fins i tot treure’n profit. No em refereixo només a casos com els ja comentats de Zoom o de Touchland, sinó també altres empreses que han sabut interpretar l’entorn i modificar la seva activitat per convertir la crisi en oportunitat. Un exemple proper per a mi és el d'una empresa industrial amb la que treballo des de fa molts anys i que fabrica i comercialitza teixit per a la indústria de la confecció. No es tracta del teixit que veiem, sinó del que va per dins dels vestits, o dels colls i els punys de les camises i que serveix per donar-los forma, l’anomenem entretela. El març del 2020, quan va començar el confinament a la major part del món, van tancar les botigues i el sector de la moda literalment es va aturar, aquesta empresa va haver d’enviar els seus treballadors a casa perquè no tenien feina. Al cap de poc, de sobte, els van trucar perquè tornessin: havien decidit fabricar teixit per a mascaretes higièniques. Veient la situació i imaginant alternatives per continuar produint, els seus directius es van plantejar la possibilitat de canviar ràpidament el tipus de producte i el mercat. Van actuar de manera àgil i flexible i van aconseguir no només mantenir la producció, sinó fins i tot augmentar-la. No va ser una tasca de reenginyeria fàcil, però ho van aconseguir. Van ser els primers a Espanya a obtenir la certificació necessària perquè la indústria de la confecció tingués un teixit eficaç per poder fabricar mascaretes, ajudant al sector industrial de la confecció i als usuaris. A l'hora d'escriure aquestes pàgines són l'empresa número u del país en fabricació de teixits de màscares higièniques facials. Això va ser causa de que foren notícia als mitjans de comunicació diverses vegades.

L’empresa tenia dos camins: tancar, anar a casa, lamentar-se i esperar; o estudiar les opcions, valorar-ne els recursos i recombinar variables per tirar endavant. Fent això últim van poder esquivar una crisi amb un impacte en l'activitat industrial i comercial sense precedents.

A menor escala, molts professionals autònoms van haver de fer exercicis de reinvenció semblants durant la pandèmia. I no només els autònoms, sinó empleats que de sobte es van trobar al carrer sense possibilitat d’acollir-se a un ERTO (Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació) ni a cap altre ajut. Davant d'aquesta situació, pots optar entre dues vies:

a) Intentar que et contractin de nou en una altra empresa, i per a això revises el teu CV, intentes afegir les noves habilitats adquirides més recentment i el fas arribar a empreses que busquin algú amb el teu perfil.  

b) Analitzar els teus recursos (recorda: tant tangibles com intangibles), deixar volar la imaginació i buscar una manera d’impulsar el teu propi projecte.

En èpoques o situacions de crisi, la primera opció és molt limitada, ja que no oblidem que t’has quedat a l’atur per un motiu conjuntural i que l’oferta d'ocupació està a nivells molt baixos. En èpoques de bonança, en què l’oferta d'ocupació és àmplia i les teves capacitats van molt buscades, segurament trobaràs un bon lloc de treball, amb un bon sou, però en èpoques de recessió has d'aplicar allò que anomeno la tàctica MacGyver.

Així és com es titulava una sèrie de la televisió nord-americana dels vuitanta que protagonitzava el famós MacGyver. Un agent de missions especials que sempre resolia els problemes amb què es trobava usant la seva intel·ligència i la seva gran habilitat per improvisar qualsevol tipus d'artefacte amb elements molt senzills, des d'un clip a un encenedor, passant per un xiclet, un pneumàtic o la seva inseparable navalla suïssa. Amb el que trobava a l’entorn, els seus amplis coneixements tècnics i científics i molta imaginació, era capaç de fabricar tota mena d’enginys que l’ajudaven a resoldre les seves missions amb èxit i a desarmar als dolents.

En definitiva, es tracta d'aplicar l'esperit escolta (també podríem anomenar-ho, justament, la tàctica escolta). L’escoltisme (de l'anglès scouting , que vol dir explorar) és un moviment d’afiliació juvenil internacional amb més de 100 anys d’història, que busca educar nens, nenes i joves en valors d’autonomia personal i solidaritat a través de la seva combinació única d'aventura, educació i diversió mitjançant activitats a l'aire lliure (campaments en plena natura). L’entitat és present ni més ni menys que a 165 països i territoris i té més de 40 milions de membres. El seu propòsit és el desenvolupament físic, espiritual i mental dels joves perquè arribin a ser bons ciutadans, cosa que significa no només ser persones responsables i respectuoses amb les normes, sinó també adults capaços d'exercir-se amb èxit en situacions adverses.

Les activitats que s'organitzen als campaments són un bon entrenament per fer-ho, ja que al camp o a la muntanya no hi ha gaires recursos dels quals servir-se més enllà del que ofereix la natura, alguna petita eina i, per sobre de tot, la imaginació de la persona per combinar-ho tot plegat i trobar formes originals i eficaces d’utilitzar-ho. Així ho creu, per exemple, Mónica Mendoza: «Per mi l'oportunitat es produeix quan el teu cervell uneix una sèrie de variables amb certa creativitat i les canalitza cap a un propòsit, ja sigui generar negoci o, en un pla més personal, pujar un nivell a la teva escala de felicitat i de progressió personal».

— Sigue leyendo